1. |
La Nau
07:14
|
|||
Vagabunds còsmics
buscant la llum extraviada
en un món gris i trist
solcant l’espai, cercant els colors perduts.
Puja a la nau i farem camí, perla estimada
junts farem una cançó, que ara resta inacabada
Salparem, amb vent de popa i posarem rumb cap al cel
des d'aquí, de ports i estrelles omplirem un bon farcell
i veurem el que ens deparen aquests móns desconeguts
i serem notes enlaire escampant les veus dels muts
Inflarem ben bé la vela
obrirem del tot els ulls
dibuixarem una estela
sobre els mapes, sense esculls
Puja a la nau i farem camí, perla estimada
junts farem una cançó, que ara resta inacabada
Canya, timó i el senó
carregat de partitures
ratafia i un racó
per penjar les melodies
Quatre fent de mascaró
cinc que enfilen la travessa
sis els anys sense perdó
set les vides van de pressa
Trobarem una sortida
a aquest lloc extravagant
i cavalcarem les ones
deixa't dur pels navegants
Potser que no ho trobis bé,
que el vent s'et giri de cara
però segur que si ho provem
creuarem la mar somiada
Puja a la nau i farem camí, perla estimada
junts farem una cançó, que ara resta inacabada
|
||||
2. |
Sal
05:43
|
|||
Som un riu,
tot ple de còdols, rastres i nòduls
Transparents,
Els somnis hi floten
s'estampen, s'esgoten
Som la vall
que és plena d'ombres, calen escombres
Som un mar
on cristalitzen les nostres penes
Som, un mar
un mar immens
Som mar, som riu, som vall,
som cel
som nit, som dia, som trons
som somnis que et salen la boca
Som, un mar
un mar immens
Naveguem,
en caixes de fusta, empesos per ones
I pel vent
que ens fa de guia i ens acarona
Som errants,
com aquest mar blau que mai es cansa
i durem
la nostra marxa, lliures de xarxa
Som, un mar
un mar immens
Som mar, som riu, som vall,
som cel
som nit, som dia, som trons
som somnis que et salen la boca
Som, un mar
un mar immens
Sal, astrolabi i topall
sal, que a la boca et fa...
Teranyines dins l'aigua
com punts de llum
cacen peixos enlaire
enganys profunds
Solquen errants abismes
ignots de llum
móns que abans eren lliures
i ara són fum
Sal, que a la boca et fa mal
sal, astrolabi...
Som un riu,
tot ple de còdols, rastres i nòduls
Transparents,
Els somnis hi floten
s'estampen, s'esgoten
Som la vall
que és plena d'ombres, calen escombres
Som un mar
on cristalitzen les nostres penes
|
||||
3. |
Mai No
06:56
|
|||
Mai no, no tinguis por
que jo, jo sóc a prop
no és que jo sigui valent
però junts ens en sortirem
Mai no, no tinguis por
que jo, jo sóc a prop
encara que la nit sigui fosca
el far ens indicarà el camí correcte
Aquesta nit la mar està esbravada
la brúixola sembla espatllada
no hi ha ni un estel a la vista
sembla que s'aproxima tempesta
Sort del dofí que ens acompanya
i de la sirena que ens canta,
Neptú ha sentit la nostra crida
i ens ha ofert ( ) la seva ajuda
LA NIT S'IL.LUMINA
LLAMPECS CAUEN ARA
LA NIT S'IL.LUMINA
LLAMPECS TOTHORA
Neptú, ens ajuda
Neptú
Neptú ens ha ajudat som tropa marinera
i algú voldrà saber d'aquest nou món com era
si tu fossis amb mi voldria aixoplugar-te
entre els coralls marins pentinats per corrents
I des del fons del mar trobarem insondables
les ànimes flotants que ronden per les aigües
Neptú ens ha ajudat som tropa marinera
i algú voldrà saber d'aquest nou món com era
LA NIT S'IL.LUMINA
LLAMPECS CAUEN ARA
LA NIT S'IL.LUMINA
LLAMPECS TOTHORA
VE EL GROP
VE EL GROP
VE EL GROP
Mai no, no tinguis por
que jo, jo sóc a prop
no és que jo sigui valent
però junts ens en sortirem
Mai no, no tinguis por
que jo, jo sóc a prop
encara que la nit sigui fosca
el far ens indicarà el camí correcte
|
||||
4. |
||||
Crec recordar que les estrelles titil·laven com al cel de Keats, a Hyperion. I la sensació que em va envair em porta a la memòria aquell dibuix que tenia a casa quan era petit, en el que dos nens s’asseien junts sota el cel estrellat, i una llegenda resava que seria feliç quan pogués seure en silenci al costat d’algú i, senzillament, sentir que érem amics. / Estàvem junts, també asseguts, en una escala del bar de sempre, aliens al soroll dels altres. En silenci…. Potser la puresa de l’amistat resideix en el silenci. Potser radica en no trair l’instant fugaç amb qualsevol frase trivial. Però sobretot es fonamenta en la nuesa de l’ànima, en vèncer finalment el personatge en el que ens amaguem i mostrar-nos tal com som.
Perquè ara me’n adono, he interpretat sempre un personatge. Fins i tot a vegades he preparat els escenaris. I d’altra banda probablement ha estat de les poques ocasions en el que recórrer al meu imaginari no ha constituït un plagi, on ha existit certa creativitat, per, d’una manera gairebé subliminal, a través d’una petita escletxa entreveure una sortida… / I així a la meva biblioteca de Babel he reunit, col·leccionat, recopilat idees foranies de les quals nodrir-me, en un pla conscient per tal d’amagar l’essència veritable. Però en l’intent d’elevar les meves suposades aspiracions humanistes, en l’anhel d’erigir una personalitat més comprensiva i profunda, només he edificat una ciutat invisible, un camí vertical cap a l’abisme.
Però no en aquella escala, en una delicada bombolla cuirassada i aïllada del món. Només dos amics, transparents, fràgils, veritables. He de reconduir doncs la meva indagació (metafísica?), cercant el truc matemàtic per creuar a l’altra riba, per trobar la possibilitat quàntica de traslladar-me entre les pendents asimptòtiques, a l’altre camí inscrit en la imaginació, vertical també, però cap al cel. / Renunciar doncs, desterrar, excretar el procedir artificialment. Exorcitzar la falsa creativitat. Defensar la meva creació. Encara que mai aconsegueixi embastar un discurs ínfimament intel·ligible, encara que rivalitzi en despropòsits amb els personatges més maldestres mai descrits, com l’inefable faune d’Hyperion...
Catarsi. Déjà vu. Massa ràpid, definitivament. Tant atropellat que ja se m’ha escapat de nou. Necessito estructurar, senzillament, la meva memòria fraccionaria, retornar de nou a la bombolla, per constituir un procés de transició, d’evolució, de metamorfosi, de descobriment, en el què no hi hagi ja impediments que usurpin, que malbaratin l’apropament definitiu a la reflexió, a la lucidesa, a la comprensió.
(final catàrtic)
Keats!!!! John Keats!!!!! John!!!!!! Puja’t els pantalons!!!!!!!!
|
||||
5. |
Blau Cel
04:21
|
|||
Tu ets la llum, jo sóc el dia
si tu t'apagues, sóc la nit
tu ets la llum, jo sóc el dia
i en la foscor sol infinit
Tu ets el sol, jo un forat negre
polaritat, astre esberlat
tu ets el sol, jo un forat negre
i un túnel quàntic m'ha empassat
Llum blau cel, que il·lumines els dies
temps i espai
Llum blau cel, en divina harmonia
temps i espai
Un meteorit que deixa rastre
deixant enrere mil bocins
un meteorit que deixa rastre
i sense rumb espai endins
La via làctia ens espera
navegarem sense confins
la via làctia ens espera
constel·lacions i móns afins
Llum blau cel, que il·lumines els dies
temps i espai
Llum blau cel, en divina harmonia
temps i espai, aturat
|
Els Navegants Spain
Nascuts la tardor del 2011 i formats per:
-Oriol Serna: Guitarra i Veu
-Martí Prats:
Bateria i Cors
-Daniel Hendler: Baix (2015-...)
-Víctor Fernàndez: Rapsoda Ocasional
-Dani Ites: Baix (2011-2014)
... more
Streaming and Download help
If you like Els Navegants, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp