1. |
El buit que vincula
02:17
|
|||
2. |
L'emperador
03:09
|
|||
|
L’emperador, regna
Regna les ànimes
Sento els peus que em guien cap al carrer estret de l’astre sol
Vora la font de les sis fonts on hi creix l’herba dels folls
A la butxaca hi duc dues llunes que brillen amb els tolls
D’unes runes fades brunes fan engrunes de les notes d’un flabiol
Nara nanà...
Els hi faig ofrenes de negres penes banyades en bells tons
Rimes , paraules, heures i neures
I obrim la caixa dels trons
Carric carrau passa pel trau i et donarem la clau
Del bot etern que aquí i arreu
Tota ànima té un preu
Nara nanà
|
||||
3. |
El viatge de les balenes
02:58
|
|||
|
Naveguem, sobrevolant les ones empesos pel vent, abrigats per la tèbia respiració del sol a l’esquena.
Escodrinyant el més lleu moviment a les aigües, disposats a presenciar per fi l’aparició del venerable Déu Nereu.
O simplement animar un petit peix volador apareixent i desapareixent a l’aigua, la mirada i l’ànim fermament determinats a conquerir un misteriós propòsit.
Potser esborrar el rastre de la nostra nau, un camí delicadament inscrit de lletosa espuma a la superfície lapislàtzuli.
Un camí sense retorn, que es difumina irremediablement enmig de la inacabable extensió que ens rodeja.
Infinit l’oceà, possiblement circumscrit en un petit bol que potser una altra incerta criatura subjecta, observant atentament el que en ell ocorre.
Una senzilla rotació per contemplar l’horitzó, per observar una llàgrima estrellada firmant l’atrevida incursió.
Per admirar la temerària immersió a les constel·lacions aquàtiques, malgrat la certesa de la derrota, del poder infrangible de les ones generades a les insondables tenebres.
Com als perseverants viatges de les balenes, deixebles d’Ahab perseguint Moby Dick, fràgils i tremolosos recorrem les més profundes simes abissals.
Naveguem tot cercant un indret on superar les sempre inaccessibles i aterradores fronteres, on enlluernar fugaçment la foscor que sotmet les desnerides criatures nocturnes.
|
||||
4. |
Quadres
07:00
|
|||
|
Dylan transfigurat, 300 anys de secrets en un llibre, bosc d’ombres d’un sol cremat, el jove que torna del somni de l’àvia.
Un tel de veritat sobre tanta mentida, una peça que trenca el silenci i et fa més sàvia.
El misteri dels eunucs, trencar un revolt de miracle, i partir en un bot cap al sud, versos que floreixen en un test sota la pluja.
Rimes perdudes, de fulls estripats, tres glops de sorra i quatre de rom, i unes pedres que trenquen la mar i encaren la ràbia.
A-a-ah
Retrats translúcids, quadres transparents,
projectils estèrils vers l’abstracció.
Aquiescència, fortalesa, erudició.
Aquarel·la d’un pinzell dalinià,
veladura, pigment acrílic, daltonisme, carbó.
Invocació profètica, mística, delirant,
fervent, fanàtica, monomania febril, desvariant.
Tricromatisme anòmal!
Carrer estret i els Grateful Dead, 3000 caus secrets dins la nostra cançó,
Teles i quadres a contrallum, imatges i retaules d’un diumenge a la tarda,
frases caient sobre el paper,
són petjes a l’estómac d’un rec sense amo
són retrats de tu, jo i ningú
tancats en gàbies.
Gàbies...
Són quadres
|
||||
5. |
Mirall Rus
05:17
|
|||
|
Un per perdre la paciència.
Dos per veure el teu reflex.
Tres, el mirall de la ciència.
I el quart quan es trenca ens mostra el que som.
Són els estralls d’aquells miralls ximples i absurds que ens posem al davant.
Quan n’has trobat l’essència,
qui s’hi hagués reconegut,
on s’amaga la demència
de guardar un secret a fons perdut.
Són els estralls d’aquells miralls ximples i absurds que ens posem al davant.
|
||||
6. |
L'oceà estrellat
02:17
|
|||
|
La barqueta sura suaument al ritme de les ones mentre la lluna fulgeix i narcisista s’empolaina a l’obscur mirall marí.
Estem asseguts, ritualment, cadascú en un dels punts cardinals de la nau. En silenci.
Immòbils, per a no espantar els peixos, però sobretot per negligir la distància entre la infinita cúpula d’estrelles i l’aclaparadora superfície de la mar.
Una visió en la qual la barqueta es fon conformant-se en un puntet més de les líquides constel·lacions, insignificant i anònima, però alhora magnificent i eterna.
I en aquesta transició esperem sempre elevar la comprensió de la humanitat, o si més no la nostra.
Conscients d’altra banda que el que és absolut no pot ser continu. Seria insuportable. I no obstant assolir aquesta meta és la més desitjada i anhelada ambició.
I frustració. Perquè malgrat discórrer el raonament més brillant quan l’intentem validar de nou s’esmuny per l’esquerda més minúscula.
Igualment la nostra naturalesa no es conforma i ens empeny, ens accelera a seguir, a continuar incansables la marxa, un irrebatible esclavatge que d’altra banda potser bombeja i enalteix el nostre pas en el temps.
Així, varats sota els estels, la nau oscil·lant difuminada entre els astres de coneixement, acostant-se a l’abstracció, junts ho compartim tot durant uns instants, convertits en un sol ésser omnipotent en la immensitat de l’oceà estrellat.
|
||||
7. |
||||
|
Deixa’m pintar les petjades simplement
per tornar al lloc on els teus peus s’unifiquen.
Els guardians de la ciutat i els sometents
resten atents i en tot moment es sacrifiquen.
Sacrifiquen!
Ni els bufons d’aquesta cort amb malabars,
ni velles bruixes dels set mars i els seus beuratges
podran protegir la reina dels esglais
dels cants ocults del vell joglar i el seu coratge.
Però es sacrifiquen!
Quan les ones ja són baixes llisca en el castell,
fa tronar el llaüt de plata i alça el cant més bell.
Trenes cauen, torna el joglar.
Trenes... cauen... Torna el joglar.
Trenes... cauen...
Urpes turques s’afileren lentament
i amb arts antigues peus amb plomes li floreixen.
Llisca els murs guiat pels raigs del firmament
fins al sagrat lloc on les (trenes) conflueixen.
A l’abordatge!
La cambra se li obre com un món etern.
Servent de l’amor s’endinsa al palau.
L’esguard de la dama es tenyeix de vermell.
Llisquen a un llit d’espines i claus.
Mantis Amantis transmuta de pell;
l’endrapa, l’escura i en guarda el cabell.
Amb lires trencades, teixeix nous turments,
trena el seu cant, es decanta a l’ampit
I resta... resta... resta.
AMATENT
|
||||
8. |
Una caixa de teles
00:25
|
|||
9. |
Pedra de tartera
04:54
|
|||
|
Vaig lliscant per la vall
i em pregunto on carai
s’han amagat els vents.
Sento el fred al clatell
i em pregunto si és ell
el qui em duu a l’estrall.
I () després m’ho diràs ,
com les resistiràs, cada una.
I () després et trobaràs
ben a prop i en el ras de la lluna.
Sóc com un terrabastall... pedra de tartera.
Els amors són eterns
dins un camp de blasfems
on hi regnen les falçs.
Hem pintat desenganys,
partit dents somiant
fins a cremar les naus.
I() després anirem poc a poc i amb pas ferm
per cada lluna.
I() després ranarem ben a prop de l’avern
la fortuna.
Sóc com un terrabastall... còdol de tartera.
Encares lliçons o les esquives?
Raus en caus o aus suaument t’estripen?
|
||||
10. |
Quadres de nou
03:21
|
|||
|
Les onades ho arrosseguen tot al seu pas, en un anar i venir a vegades lent, pausat, d’altres ferotge, salvatge, però en qualsevol cas, continu.
Només unes roques resisteixen, murs humits pretesament insalvables, encara que el desgast inexorable vaticina la seva perdició.
Una llum dèbil permet intuir un camí lluny de l’abisme, el tímid reflex d’unes escates indicant contracorrent la inesperada salvació.
Un miratge. Doncs esgotats, els peixos de colors finalment s’enfonsen, abatuts tristament tot i la frenètica lluita.
Bellesa, malgrat tot. En l’estètica de l’acció impossible. I també en la resistència conscient al permanent impacte. Ambdues vies apuntant cap al inabastable.
Les onades ho arrosseguen tot al seu pas, en un anar i venir a vegades lent, pausat, d’altres ferotge, salvatge, però en qualsevol cas, continu.
|
||||
11. |
||||
Els Navegants Spain
Nascuts la tardor del 2011 i formats per:
-Oriol Serna: Guitarra i Veu
-Martí Prats:
Bateria i Cors
-Daniel Hendler: Baix (2015-...)
-Víctor Fernàndez: Rapsoda Ocasional
-Dani Ites: Baix (2011-2014)
... more
If you like Els Navegants, you may also like:
Throwing mathcore, emo, and ambient into the mix, Estonia's Kaschalot push progressive rock's multitasking approach to its limits.
go to album
The band’s first album in 10 years is full of drifting guitar chords, psychedelic fuzz, and dreamy shoegaze.
go to album
Dynamic, hook-filled, debut of soulful folk and alt. country tunes by a twenty-three-year old from Victoria BC.
go to album
Michelle Blades - Visitor
by Michelle Blades
Wrenching indiepop heavy on synths and stormy melodies make for an LP that feels profound in its vision.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 10, 2014
go to album
The latest from indie rock outfit Activity has a charmingly sinister feel, blending in stark rhythms and washes of dark ambient.
go to album
An expanded version of 2021's soaring Christmas offering from Japanese rock titans MONO on limited-edition 10-inch vinyl.
go to album
